dilluns, 8 de gener de 2018

Mamant teatre, alimentant l'ànima

Aquesta sóc jo, fent proves de maquillatge per a la imminent estrena de l'Avar de Molière, una adaptació lliure d'en Jordi Pons, que estem preparant amb la companyia del Teatre Principal, la cia.Fènix Teatre.

I aquest és en Magí, observant la transformació. M'agrada que visqui el teatre des d'aquesta òptica tan privilegiada. Poder gaudir-ne amb ell és un privilegi, i crec que per a ell, mamar teatre, i mai més ben dit, és un luxe que hauria de ser una normalitat.
A mi m'hagués encantat créixer entre bambolines i cametes. Però sense voler oferir-li allò que jo hagués volgut viure, considero imprescindible envoltar als nostres petits d'art, de música, de paraules, en fi, de cultura. Nosaltres que tenim les necessitats bàsiques cobertes, ens hauríem de sentir amb l'obligació moral d'oferir als nostres fills aliment per l'ànima. Sota el meu parer, és la manera d'ajudar-los a créixer amb amor per les coses boniques, amb sensibilitat i empatia vers els altres, i amb sentit crític.

 " Sólo el que sabe es libre, y más libre el que más sabe. Sólo la cultura da libertad."
"No proclaméis la libertad de volar, sino dad alas; no la de pensar, sino dad pensamiento. La libertad que hay que dar al pueblo es la cultura." 
 Miguel de Unamuno

I el meu punt de vista potser no té cap base científica, així doncs, deixeu que posi estudis als meus simples pensaments d'observadora:
Entrevista a Luisa Etxenike: Cal una ecologia del llenguatge
Carbó, Gemma: Pensar l'educació des de la cultura