dilluns, 25 de setembre de 2017

No passareu

Apeles Mestres
Aquests dies em pregunto com puc contribuir jo, en la meva petita parcel·la de la paraula, a fer un clam per la democràcia i el dret d'expressió, ja que per sobre de tot estem parlant d'aquesta llibertat essencial.
Puc entendre que calen lleis per regir la convivència, per establir unes normes del joc, lleis que no agraden a tothom per igual, evidentment; però quan aquestes lleis serveixen per a prohibir votar, és com si em diguessin que està prohibit escoltar; escoltar la veu del poble. I a partir d'aquí, tot joc democràtic em sembla un sense sentit.

Quan el clam del poble, alegre i unit no és suficient per fer moure l'estatus quo, per més fort que cridi, que s'alci, que canti, que piqui cassoles... Només ens queda dir: "No passareu, i si passeu serà damunt d'un clap de cendres". Les cendres de la convivència i la confiança trencada.

Aquesta bonica il·lustració que acompanya aquest post, és del gran artista Apel·les Mestres, un home pacifista i sensible, nascut el 1854 i mort en els primers dies de la guerra del 36. També és d'ell el crit de No passareu!
No passareu



No passareu, i si passeu
serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.
No passareu, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.
A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, què hi fa! si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa.
Per ço cantem: per més que feu,
no passareu


Aquesta cançó (música de Cassià Casademont) la va escriure Apel·les durant la Primera Guerra Mundial. Apel·les Mestres era pacifista i estava totalment en contra del conflicte, però un submarí alemany va enfonsar un vaixell on navegava el seu amic Enric Granados i de la ràbia en sortí un poema per ajudar anímicament a Bèlgica durant la invasió alemanya.
Aquest poema va tenir una llarga vida, ja que inclòs en els poemes Flors de Sang, va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1915). El poema es transformà en un himne, que es remprengué contra l'exèrcit nacional, durant la guerra civil espanyola.
Ara, per sort, són altres temps i aquest No passareu ja no està tacat de sang, però si de falsa democràcia.





dilluns, 18 de setembre de 2017

Va de cursos!

Aquest curs escolar estreno taller, jugant a casa!
El cas és que des de l'Ateneu Arenyenc em van llençar una proposta que he entomat amb molta il·lusió i respecte.

Il·lusió perquè m'obren les portes a impartir un taller de lectura dramatitzada amb un objectiu a curt plaç, preparar la lectura del Poema de Nadal, una lectura especialment simbòlica per als arenyencs. I vet'ho aquí el respecte, ja que durant més de cinquanta anys, a les portes de Nadal, l'arenyenc Joan Pera recitava de cor, amb gràcia i mestratge, el Poema de Nadal més esperat.

Tallers lectura dramatitzada el plaer de ser escoltat
Fa un parell d'anys que ens va deixar, i el seu record i el fort llegat han estat els que han impulsat les ganes de mantenir aquesta Poema de Josep Maria de Sagarra. Així que som-hi! Qui s'apunta?

En aquest enllaç veureu la metodologia del taller: Lectura en veu alta

Teniu els horaris i preus al següent enllaç:
http://www.ateneuarenyenc.org/portada2017/Horari-curs-2017-18_800.png


dimarts, 5 de setembre de 2017

Que comenci l'espectacle!



Deixo les xancletes a la sorra, amarades de bons records, dels primers somriures del Magí i de mil i una primeres vegades. Encara tinc esperances de tornar-me-les a calçar i de tornar a submergir-me dins l'aigua fresca, però cal afrontar el setembre i la tornada a la rutina.

Aquest any la rutina m'esdevé més rutina que mai, apareix la llar d'infants que tot ho endreçarà. Ara bé, amb les paraules omplint la motxilla, mai no se sap quan es pot trencar l'ordre rutinari i quan poden començar a omplir-se noves pàgines d'aquesta llibreta en blanc que estreno cada setembre.

De moment, inauguro l'any de "contista" a Mataró, al costat de casa, i en un acte que segurament serà molt bonic, us hi esperem!


Així ho explica la web de l'Ajuntament de Mataró:


Mostra de Cultura Popular

A partir de les 17.30 h a Plaça de l’Ajuntament:
ESPAI JOCS (Centre plaça)
De 17.30 a 20.30 h: Espai de Jocs de Fusta Gegants, a càrrec de Tocs de Fusta

ESPAI MOSTRA (costat escenari)
18 h Mostra de Sardanes a càrrec de la Federació d’Entitats Sardanistes i Dansa Tradicional de Mataró
18.20 h Glossa a càrrec de Pau Benítez
18.40 h Conta – contes “Els Gegants dels Somnis” a càrrec de De viva veu
19 h Mostra del Ball de Cavallets a càrrec de l’Esbart Dansaires d'Iluro
19.20 h Mostra de música tradicional a càrrec de l’Escola Municipal de Música de Mataró
19.40 h Conta – contes “Els Gegants dels Somnis” a càrrec de De viva veu
20 h Mataró Dansa a càrrec de Mestres del Gai Saber i Esbart Dansaire Joaquim Ruyra de Blanes. Música en directe de “+Tradi”

ESPAI FOC (costat Ajuntament)
De 18 a 20 h: Taller de diablons a càrrec dels Diables de Mataró

A partir de les 18 h a la Plaça Gran:
De 18 a 21 h: Taller de figures a càrrec de la Vella Verda
De 18 a 21 h: Demostració de puntes de coixí

A les 21.30 h des de la plaça de Santa Maria:
Correfoc dels Diablons de Mataró i el Basilisc. Recorregut: plaça de Santa Maria, carrer Nou, La Riera, Ajuntament.

Organitza: Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Col·laboren: Xarxa de Biblioteques de Mataró i Escola Municipal de Música de Mataró.

diumenge, 7 de maig de 2017

Espai Betúlia i Can casacuberta: Teatre i lletres

Aquesta primavera ha arribat amb un nou projecte sota el braç. Des de l'Espai Betúlia, l'espai de les lletres de Badalona, i la Biblioteca de Can Casacuberta, biblioteca central de la ciutat, em van fer un encàrrec d'aniversari.

Ha estat un projecte ben especial per celebrar els 25 anys de la biblioteca i els 10 del centre de les lletres i la paraula. Un repte que hem assolit des de la companyia Alambiq, destil·leria cultural. 
 
L'Alambiq és la capseta on es couen els projectes teatrals associats a la literatura i la història, és la meva vessant més teatral. Sense voler-ho ens hem anat especialitzant en rutes culturals teatralitzades. I des de l'Espai Betúlia ens en van demanar una ruta a mida per dins l'edifici, i en la que havíem de parlar dels literats badalonins: Maria Aurèlia Capmany, Joan Argenté i Pompeu Fabra. I alhora descobrir al públic general les "intríngulis" de la biblioteca i de l'espai literari... 

El resultat:
Una divertida bogeria poètica!
El guió d'una servidora ha pres vida gràcies a la Mercè Boher i jo mateixa, que hem fet un tàndem de germanes bessones amb una missió: Acabar la novel·la policíaca que ha de permetre obrir l'herència de l'avi Joan.


És tan emocionant quan veus que els elements van prenent forma, quan les peces comencen a encaixar i la trama s'escriu tota sola... I després, arriba el moment de posar-ho en escena, i et trobes amb una excel·lent companya de viatge com la Mercè, i amb un públic disposat a deixar-se sorprendre, llavors, la felicitat és màxima i tots els neguits valen la pena!

Fotografies: Espai Betúlia

diumenge, 30 d’abril de 2017

Sant Jordi!




Sant Jordi  és un dels dies més màgics de l'any, sembla que comença la primavera amb Sant Jordi, sembla que tothom llegeix per Sant Jordi, sembla que l'amor floreix per Sant Jordi... Però per als que ens dediquem a la paraula, Sant Jordi és molt més, és feina, temporada alta!

Aquest any he passat un Sant Jordi diferent, ja que a més de les habituals sessions de contes, m'he estrenat presentant una entrega de premis literaris, i he estat fent rutes teatralitzades per dins d'una biblioteca. M'encanta la diversitat de formats que implica la meva feina, només m'ha faltat tenir una actuació d'havaneres i hauria tocat totes les tecles!

Que cada dia sigui Sant Jordi!!

Espai Betúlia: Ruta teatralitzada amb la Mercè Boher

dimecres, 8 de març de 2017

Troballes mentre treballes

Estic immersa en un guió que m'ha demanat l'Espai Betúlia de Badalona, entre altres paràmetres que ha de complir l'encàrrec que m'han fet, ha de girar entorn a la Maria Aurèlia Capmany (Betúlia és el nom d'una de les seves novel·les). No en puc desvelar més, però sí que m'agradaria compartir una troballa que he fet en el camí. Una d'aquelles troballes que il·luminen i són la clau de volta quan et trobes enmig d'un atzucac.

Ja fa temps vaig trobar en un mercat de vell un disc: "Dones flors i violes", el tenia guardat, sempre m'han interessat les cançons de cabaret, les cançons de principi del segle passat... El tenia sense ser molt conscient de què es tractava, ni qui hi apareixia, però sabia que algun dia em faria servei, o seria important en la meva vida.
Ve-t'ho aquí! I és que quan estava enmig d'escriure el guió, sense saber molt bé per on tirar, en un moment de dubte i incertesa sobre si sabria o no fer la feina i escriure quelcom que tingués gràcia, fos interessant i s'ajustés a l'encàrrec que m'havien fet, em va venir el disc al cap, el vaig posar al tocadiscs i voilà, la veu que hi apareixia era la de la Maria Aurèlia...
 


I aquest mateix tall apareix finalment en la ruta teatralitzada que estic escrivint per l'espai Betúlia, una ruta que estrenarem el proper Sant Jordi 2017 per celebrar els 10 anys d'aquest espai de literatura i dels 25 de la Biblioteca de Can Casacuberta!

dilluns, 16 de gener de 2017

Nadal a la biblioteca i Llana a dojo!


Aquest Nadal l'he passat ben diferent. No només pel fet d'estrenar-me com a mare, i la màgia i bogeria familiar que això ha comportat, sinó perquè m'he estrenat treballant a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. I la diferència on és? Doncs que no hi he reballat com a contacontes, sinó com a Tècnica auxiliar de biblioteca, és a dir, a l'altra banda del taulell.


L'experiència ha estat absolutament positiva, tant per l'equip de treball que m'ha acollit i "entrenat" la mar de bé, com per la descoberta que m'ha suposat. I és que jo sóc una superusuària de la biblioteca, però desconeixia el servei tan complex i complet que ofereix. Les biblioteques s'estan convertint en veritables centres de cultura on s'hi acull a un ampli ventall de població, m'atreviria a dir que més enllà de les escoles, és l'indret on la cultura és més a l'abast de tothom. I no només és a l'abast, sinó que realment és consumida, en major o menor mesura, per tota mena de persona que s'hi apropi, tot i que sigui amb l'excusa de dur-hi al fill!

I entre tants llibres he pogut descobrir boniques perles (vaig estar a la sala infantil, per defecte professional!) que aniré presentant en el blog, hi ha contes tan bonics!!

I ja que fa fred, m'estreno amb aquest:
 

RESSENYA:

Llana a dojo
Mac Barnett, Jon Klassen
Ed.Joventut.
Un llibre delicat sobre l'amistat i el poder de demostrar l'amor per les petites coses. 
Una historia senzilla i ben teixida acompanyada d'unes il.lustracions delicades i netes, fan d'aquest àlbum un conte per a petits i per a grans, llegunt-lo no pidia deixar de pensar en amigues enganxades a la llana a les que els el podria regalar. 
Guanyador del Premi  Caldecott Medal 2012, va ser sel.leccionat el 2013 per la revista Daeistol, com un dels Millors llibres pr petits lectors de l'any. 

Per posar- vos la mel als llavis, us deixo amb un tastet de les il.lustracions en trobareu més al web de l'editorial Joventut!





dijous, 15 de setembre de 2016

Retorn amb novetat

El temps passa volant! Sembla que era ahir que vaig penjar l'última entrada al blog i ja hi torno a ser!

He estat uns mesos desconnectada dels espectacles, els contes i els romanços, i tot perquè he estat vivint la meva pròpia història. He sigut mare, quina aventura! Fantàstica i absorbent com poques abans havia viscut. Una aventura interminable però que ara toca compartir. S'ha acabat l'exclusivitat!!

Així doncs, aquesta tardor torno a viure del "cuentu"! 

Amb ganes de reemprendre les sessions i retrobar-me amb els vostres somriures!


( Aquesta va ser l'última actuació amb en Magí a la panxa. Estava a punt de sortir però no es veu, ben amagat darrere de l'acordió! )

dimecres, 2 de març de 2016

Ressenya: El llibre negre dels colors


El llibre negre dels colors
Menena Cottin i Rosana Faría. 
Libros del Zorro Rojo, octubre 2008.  

A la Biblioteca Marián Colomé he trobat un altre pretit tresor, d'aquests que m'agrada recordar:
"El llibre negre dels colors" un llibre en braile plè de fantasia i elegància. 

Et permet entendre la màgia de les coses a partir del tacte, els dibuixos en negre estan texturats a les pàgines que només trenquen la negror amb un sobri text blanc. Que et condueix pels sabors, les olors que amaguen els colors.Quin gust tenen els colors?Us ho havíeu plantejat mai?

Aquest petit tresor ple d'imaginació em convida a seure en un espai relaxat i amb una llum tènue, o fins i tot a les fosques. Llavors, em caldrà algú que em vagi llegint el text, a cau d'orella, mentre em permet trobar el gust de la descoberta amb el tacte.


divendres, 26 de febrer de 2016

La capseta de música ja navega!


Aquesta última setmana he estat a les biblioteques de Gavà estrenant sessió per a Nadons "La capseta de música".

És el primer cop que presento una sessió per a nadons acompanyada del Kamishibai i sembla ser que els ha agradat molt! 

A més a més, també és la primera sessió que faig amb cançons pròpies. He composat les cançonetes que conformen la sessió i n'estic prou contenta. Tot plegat ha estat un repte que tinc ganes de fer rodar més i més!