dimecres, 28 de febrer de 2018

Una finestra a Wad-Ras

Hi ha sessions, i SESSIONS, espais, i ESPAIS. Ahir vaig fer una SESSIÓ en un ESPAI.
Ja fa uns quants anys que des de Biblioteques de Barcelona em van proposar formar part de l'equip de narradors que acostem l'art de la paraula al mòdul de mares de la presó de dones de Barcelona. És un projecte molt interessant entre la biblioteca Xavier Benguerel i la biblioteca de la presó. Des de la Xavier Benguerel porten llibres i revistes en préstec a mares i nadons de Bad Ras, i els narradors acompanyem aquest moment fent una sessió per als més petits, i per a les mares!

En el mòdul de mares hi viuen dones amb els seus nadons, fins als tres anys. Una petita comunitat entre reixes. Cadascuna sabrà el seu bagatge, i què l'ha duta a trobar-se en aquesta situació de privació de llibertat. No cal prejutjar. Només cal entendre que no deu ser fàcil conviure en un espai tancat, envoltades de persones amb cultures tan diferents i motxilles educatives tan diverses. Deu ser un gran aprenentatge de vida.
I jo, l'únic que provo en aquesta mitja horeta que dura la sessió, és oferir-los música i un joc imaginatiu al que moltes de les mares no estan acostumades. I parlo de les mares perquè crec que és per elles per a qui sobretot estic actuant, i m'agrada descobrir una mirada introspectiva en elles, quan els conto i els canto com si fossin nenes amb un món per endavant ple d'il·lusions per a complir.

divendres, 16 de febrer de 2018

Ressenya: Un món de famílies

Un món de famílies
Autores: Marta Gómez, Carla Nazareth

Editorial: Comanegra

"Hi ha tantes famílies com éssers humans, però totes tenen una cosa en comú: estimar-se molt i estar-ne segures i felices."

Tinc debilitat pels àlbums il·lustrats. I recórrer biblioteques em permet descobrir-ne tants!

Aquest em va atrapar pel títol, pels colors i per la dolçor de les il·lustracions de la portada. I en obrir-lo vaig tenir aquella sensació de confort que només se sent entre les pàgines d'un llibre que t'enamora des del minut zero.

Sempre he pensat que els llibres il·lustrats no haurien d'estar a la secció infantil, haurien d'estar a l'abast dels adults i tenir un espai especial, com sovint tenen els còmics. En aquest cas, però, entenc que el missatge és tant per a grans com per als nens: hi ha famílies de totes menes, musicals, amb dos pares, amb fills adoptats, nòmades...totes elles amb un encant especial i amb l'amor com a eina per superar les adversitats.

Ara bé, entenc també, que aquest és un missatge que els nens comprenen amb molta més rapidesa que els adults. Si la Mireia té dos pares, doncs té dos pares... Un missatge que explicat, amb senzillesa, de seguida serà absorbit per un infant i adoptat dins del seu imaginari social. Ara bé, la complicació la tenim els pares per explicar senzillament allò que, a vegades, a nosaltres ens ha costat assumir...

Aquest llibre és, doncs, una eina excel·lent per a que adults i infants ens enamorem de totes les famílies amb les seves peculiaritats i dificultats, i copsem com en la diversitat hi podem trobar una gran riquesa.

----------------

Per qui en vulgui saber més, aquest és l'enllaç al llibre, que en fa l'editorial: http://comanegra.com/infantil-i-juvenil/200-un-mon-de-families-.html

dijous, 8 de febrer de 2018

El malentès, Albert Camús

A vegades ens cal reposar els records per a poder assaborir-los com cal. I això és el que m'ha passat amb l'obra que vam estrenar a la primavera de l'any passat amb la Cia. Fènix Teatre. Fins avui no m'he vist en cor de tornar a mirar la gravació i de fer aquest apunt.

I és que hi ha divertimentos que et deixen un bon regust de boca, i després, hi ha exercicis dolorosos que et fan tensar els sentiments i posar-te a prova. Això és el que em va passar amb la Marta, la protagonista que em va tocar interpretar. Un repte que vaig entomar rebregant les entranyes.
No va ser senzill trobar la fredor del dolor sostingut que la Marta arrossega, però he d'admetre que fer de dolenta sempre té un no sé què que enganxa. Segurament perquè et connecta amb la part més fosca d'un mateix, et fa plantejar com viuries en una situació límit, i alhora, ajuda a estimar al personatge i entendre que les persones som tan complexes, que totes arrosseguem una part lluminosa i una de fosca. De fet, diria que és la combinació, i la gestió d'aquestes parts, la que ens configura el caràcter.

Bé, no destaparé la història, simplement us adjunto la gravació que ens va fer Ràdio Arenys. És un luxe tenir gravada la màgia del teatre, que normalment és fugaç, però alhora se'm fa estrany de veure'm en acció... I és que el teatre és teatre, la màgia es troba en el respirar, en l'exclusivitat, en la suor, i en el vibrar dels actors fent un acte de comunicació total. 

dimarts, 30 de gener de 2018

Objectius 2018

Aquest 2018 l'inicio amb objectius ambiciosos. És un risc, i més si els deixo publicats en aquest espai a la vista de tothom. Em veuré obligada a complir-los o a acotar el cap avergonyida.
Són ambiciosos però no nous. Ja fa temps que em roden dins del cap, però la falta de temps, o la mala gestió del temps, em serveix sempre de coartada per no assolir-los. I més ara que sóc mare, estudiant i emprenedora! Un còctel que requereix una planificació tan acurada com flexible.

Però val més que deixi de justificar-me i llenci el meu auto-repte. Sense més dilacions, aquests són els objectius que amb aquest projecte personal, De viva veu, pretenc assolir (els familiars i de creixement personal me'ls reservo!).


Et voilà:
  • Arrencar el blog amb continguts útils per a les famílies que assistiu a les sessions per nadons i infants, ja que cada cop sou més les que em demaneu materials complementaris o recursos per seguir jugant, cantant i experimentant a casa.
  • Obrir la paradeta a productes que faig servir a les sessions i que voldríeu tenir a casa vostra. Serà l'excusa perfecta per retornar a les manualitats.
  • Deixar enregistrat el treball d'aquests deu anys que duc "vivint del cuentu", aquest sí que és un súper repte!
  • I per si encara queda temps, donar ales al projecte Kamishibai, que tinc dins del cap, però no troba el forat per emprendre el vol.
Queda dit! I aquest apunt tocarà recuperar-lo a mitjans de juliol i al desembre, a veure com he evolucionat amb els objectius.

Que la sort m'acompanyi!

dilluns, 8 de gener de 2018

Mamant teatre, alimentant l'ànima

Aquesta sóc jo, fent proves de maquillatge per a la imminent estrena de l'Avar de Molière, una adaptació lliure d'en Jordi Pons, que estem preparant amb la companyia del Teatre Principal, la cia.Fènix Teatre.

I aquest és en Magí, observant la transformació. M'agrada que visqui el teatre des d'aquesta òptica tan privilegiada. Poder gaudir-ne amb ell és un privilegi, i crec que per a ell, mamar teatre, i mai més ben dit, és un luxe que hauria de ser una normalitat.
A mi m'hagués encantat créixer entre bambolines i cametes. Però sense voler oferir-li allò que jo hagués volgut viure, considero imprescindible envoltar als nostres petits d'art, de música, de paraules, en fi, de cultura. Nosaltres que tenim les necessitats bàsiques cobertes, ens hauríem de sentir amb l'obligació moral d'oferir als nostres fills aliment per l'ànima. Sota el meu parer, és la manera d'ajudar-los a créixer amb amor per les coses boniques, amb sensibilitat i empatia vers els altres, i amb sentit crític.

 " Sólo el que sabe es libre, y más libre el que más sabe. Sólo la cultura da libertad."
"No proclaméis la libertad de volar, sino dad alas; no la de pensar, sino dad pensamiento. La libertad que hay que dar al pueblo es la cultura." 
 Miguel de Unamuno

I el meu punt de vista potser no té cap base científica, així doncs, deixeu que posi estudis als meus simples pensaments d'observadora:
Entrevista a Luisa Etxenike: Cal una ecologia del llenguatge
Carbó, Gemma: Pensar l'educació des de la cultura

divendres, 22 de desembre de 2017

El Poema de Nadal a l'Ateneu Arenyenc

Aquesta tardor m'he estrenat impartint els cursos de Lectura en veu alta, o lectura dramatitzada, com preferiu. L'encàrrec em va arribar de l'Ateneu Arenyenc, amb una fita molt concreta i agosarada: Preparar el Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra.
Fotografia: Ateneu Arenyenc
A Arenys de Mar, parlar d'aquest poema és sinònim d'evocar un imaginari col·lectiu, i és que el recitat del Poema de Nadal, durant anys, va córrer a càrrec de l'arenyenc Joan Pera (que el recitava de cor!). Anar-lo a escoltar esdevenia un acte de germanor, de tendresa, de respecte. Era un plaer en tots els sentits. 
Sense ell, el poema s'havia quedat sense veu a Arenys de Mar, i uns quants socis de l'Ateneu tenien ganes de fer-lo reviure. Amb aquests antecedents, vaig entomar el repte!! Ah, i amb una altra premisa, muntar-lo juntament amb el cor infantil arenyenc Tiamat.

I el repte ha estat un plaer, perquè ha fluït el grup de participants, s'han entregat amb ganes i dedicació; perquè treballar amb la Gemma (directora del cor Tiamat) és una injecció d'energia positiva, i perquè des de l'Ateneu tot han estat facilitats... Poques vegades convergeixen tants elements positius, i cal aprofitar-los i gaudir-los al màxim!
Aquest és el text que vaig escriure pel programa de mà:
"Nadal, temps de recolliment, família i escalf. Temps per compartir, fer balanç i encetar nous propòsits. Temps de reflexió i de vetllades vora el foc, o vora les persones estimades, que a efectes pràctics és molt més reconfortant.
S’ha fet tanta literatura sobre el Nadal, que poc més podríem afegir. Així doncs, ens limitarem a compartir, que fa Nadal! Compartir aquest Poema de Josep Maria de Sagarra, que ha estat tan dit i escoltat, i que segueix desprenent tant misteri, tanta màgia, com el primer dia, aquell Nadal de l’any 1931 quan el poeta el va recitar per primer cop al Palau de la Música Catalana.
Avui doncs, ens fa molt feliços explicar-vos aquest poema com si d’un conte es tractés, contat a la vora del foc, en una sobretaula nadalenca, en família. Avui, aquí, a l’Ateneu Arenyenc, som una gran família.
Esperem, doncs, que en gaudiu tant com nosaltres hem xalat preparant-lo. Xics i grans l’hem treballat empesos per la il·lusió de compartir, amb tots vosaltres, aquest bocinet de Nadal fet poesia."

I si voleu veure la ressenya que en van fer des de l'Ateneu: 
Crònica de l'espectacle

Per acabar aquesta entrada, voldria compartir aquest recitat que en Joan Pera va fer d'un poema, del meu admirat Apel·les Mestres. Gravat per Ràdio Arenys- gaudiu-ne!





Bon Nadal i feliç 2018!

dijous, 16 de novembre de 2017

Ressenya: Un lloc per a la Rula


Hi ha contes que et transporten. Aquest ho ha fet, i m'ha dut a recordar a la meva avia. Tal i com la Rula, des de ben joveneta va haver d'encarregar-se de coses que no li pertocaven, en un ambient hostil... Però ella va saber trobar el seu lloc de pau, i es va convertir en la dona més bondadosa que mai he conegut.
Mai no en vaig parlar, amb ella, ja que va morir quan jo encara no pensava en aquestes coses, però sempre em quedarà en el record aquella cançó que em cantava de forma tan natural... Segur que els que teniu una certa edat la coneixeu, deia: "Una niña fue a jugar, pero no pudo jugar porque tenia que planchar..." I llavors fèiem el gest de planxar, i així amb totes les tasques de la llar... I la cantaven "Los pallasos de la tele" com si fos la cosa més normal del món! Ara ens esgarrifa, però encara és ben present en molts països, i en certes llars de casa nostra... 
Espero que moltes Rules puguin llegir aquest conte gràcies a les biblioteques, perquè els seus pares mai els hi compraran, i que elles també trobin la llum! 
Per aquells que entenem el valor de l'educació, del joc, i del respecte pels infants, val la pena llegir-lo i treballar amb els més petits el que és la llibertat, els deures i els drets dels adults i dels infants.

Un lloc per a la Rula
Ed. Tramuntana
Text: Mar Pavón
Il·lustracions: Maria Girón

ISBN: 
978-84-943046-9-9

dijous, 12 d’octubre de 2017

D'una capseta de música a un mariner

Aquesta tardor està farcida de sessions de contes, però si n'hi ha una que s'emporta el premi a la més sol·licitada, aquesta és la del Miqueló. 
Va néixer com les històries d'una caixeta de música, però a mesura que ha anat agafant força i que el viatge ha anat recorrent biblioteques, la història del mariner ha pres el protagonisme.

Forma part de les sessions per a nadons. I és que cada cop és més gran la demanda per aquest tipus d'activitat, un moment ideal per gaudir en família, ja que no només els més petits formen part del joc, sinó que els adults hi han de participar amb tanta o més entrega, sinó, l'experiència no té cap gràcia, ni cap emoció.

No tinc gaires fotos de mi fent les sessions, ni dels participants, però us puc assegurar que es crea una màgia especial. Potser és gràcies a l'acordió que sempre m'acompanya, o al Butai que focalitza l'atenció de xics i grans...o de la barreja de tot plegat.

Sigui com sigui, espero recórrer molt camí junt a aquest Miqueló i les seves trifulgues.

dilluns, 25 de setembre de 2017

No passareu

Apeles Mestres
Aquests dies em pregunto com puc contribuir jo, en la meva petita parcel·la de la paraula, a fer un clam per la democràcia i el dret d'expressió, ja que per sobre de tot estem parlant d'aquesta llibertat essencial.
Puc entendre que calen lleis per regir la convivència, per establir unes normes del joc, lleis que no agraden a tothom per igual, evidentment; però quan aquestes lleis serveixen per a prohibir votar, és com si em diguessin que està prohibit escoltar; escoltar la veu del poble. I a partir d'aquí, tot joc democràtic em sembla un sense sentit.

Quan el clam del poble, alegre i unit no és suficient per fer moure l'estatus quo, per més fort que cridi, que s'alci, que canti, que piqui cassoles... Només ens queda dir: "No passareu, i si passeu serà damunt d'un clap de cendres". Les cendres de la convivència i la confiança trencada.

Aquesta bonica il·lustració que acompanya aquest post, és del gran artista Apel·les Mestres, un home pacifista i sensible, nascut el 1854 i mort en els primers dies de la guerra del 36. També és d'ell el crit de No passareu!
No passareu



No passareu, i si passeu

serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.
No passareu, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.
A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, què hi fa! si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa.
Per ço cantem: per més que feu,
no passareu


Aquesta cançó (música de Cassià Casademont) la va escriure Apel·les durant la Primera Guerra Mundial. Apel·les Mestres era pacifista i estava totalment en contra del conflicte, però un submarí alemany va enfonsar un vaixell on navegava el seu amic Enric Granados i de la ràbia en sortí un poema per ajudar anímicament a Bèlgica durant la invasió alemanya.
Aquest poema va tenir una llarga vida, ja que inclòs en els poemes Flors de Sang, va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1915). El poema es transformà en un himne, que es remprengué contra l'exèrcit nacional, durant la guerra civil espanyola.
Ara, per sort, són altres temps i aquest No passareu ja no està tacat de sang, però si de falsa democràcia.





dilluns, 18 de setembre de 2017

Va de cursos!

Aquest curs escolar estreno taller, jugant a casa!
El cas és que des de l'Ateneu Arenyenc em van llençar una proposta que he entomat amb molta il·lusió i respecte.

Il·lusió perquè m'obren les portes a impartir un taller de lectura dramatitzada amb un objectiu a curt plaç, preparar la lectura del Poema de Nadal, una lectura especialment simbòlica per als arenyencs. I vet'ho aquí el respecte, ja que durant més de cinquanta anys, a les portes de Nadal, l'arenyenc Joan Pera recitava de cor, amb gràcia i mestratge, el Poema de Nadal més esperat.

Tallers lectura dramatitzada el plaer de ser escoltat
Fa un parell d'anys que ens va deixar, i el seu record i el fort llegat han estat els que han impulsat les ganes de mantenir aquesta Poema de Josep Maria de Sagarra. Així que som-hi! Qui s'apunta?

En aquest enllaç veureu la metodologia del taller: Lectura en veu alta

Teniu els horaris i preus al següent enllaç:
http://www.ateneuarenyenc.org/portada2017/Horari-curs-2017-18_800.png